La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–El nostre confrare Pere d’Anyó encara no hi ha
reeixit en cap certamen. A més, l’Altíssim malament
pot encimbellar qui diuen que li festeja les esposes
en cert famós convent. I no n’és l’únic ací tocat
d’aquest vici. Mireu el canonge Centelles: encara
que s’honora de tenir la cara gravada per
una cicatriu com el bon rei En Jaume i perjurarà
que la va guanyar en alta brega, la veritat és que
fa temps tirà de coltell per escarmentar algú que li
galantejava una monja de la Saidia, amb el resultat
que veieu.
–Veig que guardeu gran estima al canonge...
Quant a Pere d’Anyó, malament pot lluir gales davant
Corella i dels altres si encara no ha escrit res
de valor que jo sàpiga.
–Ho heu escoltat adés.
–El poema no m’ha semblat perdurable.
–Doncs creieu-me si us dic que ho serà. En sentireu
parlar el dia trenta-u d’agost, i el vuit de setem­