La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

dut endavant minucioses investigacions a la recerca
de supervivents de l’assalt a la Jueria– un dels
pocs descendents vius dels Xixem. Encara recordava
l’emoció amb què els va comunicar la descoberta
–Vicent era nét de la germaneta de l’avi Mimer–
i també la indiferència que mostrà aquell
home pels assumptes de família en la primera visita
a casa dels Valldaura. Mentre Dolcí, un adolescent,
el mirava com qui creu tenir davant el vell
que serà, Vicent els va confessar que s’havia batejat
amb el nom del sant predicador com a desgreuge
per l’apostasia del seu progenitor, el qual,
a contracorrent, havia tornat al judaisme, i que el
cognom Bordera era un signe més del rebuig que
li inspirava. Si les paraules de Roderic eren exactes,
Vicent havia traspassat a la fi la feble ratlla
que separa l’obsessió de la bogeria, i aquesta de
les formes espúries de la santedat.
–No hauries de prestar-li la més mínima atenció.
Si creguérem a tots els qui es vesteixen de profeta,
el món aniria a mal borràs.