La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

ció inversament proporcional a la grandesa de la
seua obra. Qui atenia a Roderic –que li resumia a
grans trets la història de Mimer i de Jacob de Valldaura–,
era un home mesquí, dèbil, presoner de
contradiccions.
–Aquesta és la nostra herència: l’herència dels
desheretats. Ho podeu comprovar en mi i en Roderic.
També, i açò no vol dir que n’aprove la
conducta, en el vostre fill. Us estima, mou els fils
per netejar-vos la cara davant Martí Joan de Galba
i, si com supose, animàveu d’alguna manera la
tasca de preparació del Tirant per a la impremta,
davant vós mateix. Ara bé, hauríeu d’admetre que
–no puc endevinar en quina mesura hi heu intervingut–
la vostra rehabilitació dependria del llibre
d’un altre.
Corella sospesava i descartava, i a poc a poc la
boca anà se li anà torcent en un delator rictus de
desfici.