La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

ar-hi un cor de pedra, sinó que comprovar que
era objecte de la seua malvolença l’indisposà en
contra.
–Blanquina de Valldaura ha estat l’única persona
que ha jugat a cara descoberta en aquest assumpte.
Al cost més alt, la vida del seu pare, la
desaparició de la serventa i del germà, qui sap si
no alguna altra paga que el seu aspecte, segons
vós, delatava... Es veu que treballar a favor de la
memòria dels seus i el fet de rebutjar tot guany
egoista li resta, al vostre parer, mereixement. Almenys
ella no té cap trava, ni moral ni de qualsevol
tipus, que la lligue –afegí reptant el fill del poeta
amb la mirada, perquè la veritat sense disfresses
era la forma de neutralitzar la seua destresa
dialèctica.
Girà cua i el deixà amb la paraula en la boca.
A l’empara de la multitud, aconseguí situar-se
prop del Bisbe auxiliar i el seu conclave de clergues,
que miraven la Seu amb ulls d’angúnia;