La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

en no s’hauria vist amb bons ulls. Aleshores, buscaren
una espècie de... compensació. Els conversos
maldaven per instal·lar-se en un entramat social
que només respectava, i no sempre, els diners.
No els convenia, doncs, aplicar la llei del Talió i
castigar el culpable, sinó traure benefici del mal
que se’ls havia fet. ¿Com? Ordenant a Rodrigo de
Beaumont que executara certes sentències irregulars,
dictades contra rivals o enemics, al marge de
la justícia ordinària.
Un bri de solidaritat amb l’avi li guanyava la
consciència. Malgrat tot, admirava allò que Olfo
de Beaumont havia ordit a fi de rehabilitar el seu
fill: renúncies, pèrdua d’amistats i de fama, humiliacions,
perquè ell, Roderic, el darrer Beaumont,
poguera començar de zero. Qui tantes lliçons li
havia donat, potser havia preferit callar allò perquè
quan ell se n’assabentara –com ara havia
ocorregut gràcies a Blanquina– captara el veritable
abast de la seua abnegació.