La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

15
...vent del voler...
(Joan Verdanxa)
Quan vora migdia trucaren, va continuar asseguda
mirant a través de la finestra l’esplendor hivernal
del dia de Tots Sants. No tenia ganes de veure
a ningú, tan sols contemplar la gent –pobres vides
que es perdien amunt i avall en els seus trivials
quefers–, com si el seu benestar depenguera de la
mera existència dels altres. Feia sol i, alhora, corria
un aire gèlid.
Baixà.
–¿Puc? Fa una rasca que talla la pell.
Roderic entrà espolsant-se el fred, i en tancar la
porta es va quedar mirant-la de fit a fit.