La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

agres deixaren de ferir-lo... Ara bé, aquesta és
tota una altra història.
–Ha costat molt fer-lo arribar als carrers de la
seua Ciutat d’Or. De cap manera pots dir-me açò.
No sé qui eren els salvadors, per què l’arreplegaren
i en condició de què el van dur a Constantinoble.
–La carraca transportava mariners discrets i prudents,
sota les ordres de dos castellans. Formaven
part de l’ambaixada que el rei de Castella trametia
a l’emperador Tamerlà de Samarcanda.
–Continua...
–Creia que hauria d’omplir llacunes.
–El meu avi admira aquell home únic; a pesar de
censurar-li les persecucions dels cristians, li reconeixia
l’afany d’engrandir el seu imperi i, especialment,
que colpejara el poder dels turcs i empresonara
el soldà Baiazet.
–Això m’estalvia comentar-te l’ànim que hi havia
a Constantinoble quan Mimer hi va desembarcar.