La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

veí Martí Joan de Galba, i complir la comanda
que tal vegada us va fer, jo i qui m’acompanya el
necessitem per a llegir-hi xifrades les claus del nostre
existir.
Llavors, Corella semblà parar esment en Roderic;
encuriosit, demanà que li’l presentara.
–Qui teniu al davant, mossén, és l’hereu de Rodrigo
de Beaumont.
El poeta el mirà amb llàstima i suficiència. El
jove, per fortuna, no ho advertí.
–El seu mig prometatge amb Coràlia de Castellví
s’ha trencat, i ara està avesant-se a desterrar enyorances
malaltisses. Si ell em dóna suport és perquè
el seu avi, Olfo de Beaumont tingué amistat amb
Martorell.
–¿Sí? ¿De quin tipus? –preguntà Corella al jove,
amb el to urgent de qui vol entendre una al·lusió
inadvertida.
–Martorell i el meu avi compartiren missió a Nàpols
en temps del Magnànim. Havien d’aconse­