La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–No vull fer-te mal. Mai, em sents, mai no m’ho
perdonaria –digué ambigua, sense haver-s’ho proposat.
–El que a tu t’afecta, m’afecta a mi, i ni sé ni puc
evitar-ho. Hi he estat meditant, i crec que hi ha un
lligam que ens uneix.
–El Tirant...
De seguida, Roderic s’adonà de cap on el duia
la seua gosadia i
plegà veles.
–El llibre... Sí, és clar, el llibre... –va repetir ell
perquè sabia que allò era el que ella desitjava escoltar.
S’endinsaren en un carrer ombrívol, entre albergs
alts pintats de blanc. Obeint un antic costum
de defensa, portes i finestres eren tancades. No
obstant això, a dins dels obradors closos, els sorolls
i les olors delataven una activitat clandestina
similar a la d’un dia feiner. Roderic recelava d’aquella
aparença deserta.