La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

e, quan es lliuren els premis de certa justa poètica.
–¿Amb això vol concórrer a la que se celebrarà
en honor de Sant Cristòfol?
El xiuxiueig va atraure Jeroni Fuster, indecís entre
acudir a les deliberacions –el ràdix guanyat al
Certamen de la Sacratíssima Concepció li conferia
aquell privilegi– o disputar-li a Ausiàs l’atenció
amb què ella distingia el jovençà.
–Que cridaner, veritat, Sil·la –la interpel·là Fuster
aprofitant que Pere d’Anyó aclaria, a petició de
Joan Escrivà, algunes críptiques imatges–. Sens
dubte, la dedicació del meu amic mereixeria major
fortuna, però a les justes cadascú batalla amb
les forces que li han atorgat el Senyor i les muses.
Els jutges –fa dos anys el prevere Ferrando Díeç
així ho va afirmar en llorejar-me– no solen deixarse
enlluernar per res que no siga la ciència i la poesia.