La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Sí, Blanquina: es tracta d’escodrinyar els llocs
on una dona que va pel mal camí es posaria a estalvi
durant una temporadeta. No crec que s’hi estiga,
jo ho hauria sabut, la fama de la carn nova
aviat s’estén, a banda que no té edat perquè un
hostaler es jugue els diners amb ella establint-la
com a dona de cadira. Hauríem de mirar a l’antic
Call per si ha anat a ocultar-se en casa d’algun familiar
o conegut. Si no hi és, em deixaré veure
pels verals de la Casa de les Repenedides i l’ermita
de Santa Llúcia: en aquests dies de festa major,
hi solen recloure putes de dins i fora del Bordell
per no tenir-les de mala mostra al carrer i per
intentar que cerquen marit i abandonen l’ofici gràcies
als sermons dels predicadors.
–Dolcí...
La dona pronunciava el seu nom buscant-li àvida
els llavis, que va fregar amb els dits sucats abans
a l’entrecuix. Seduït per la novetat, besà aquell humor
saborós. Malgrat la fatiga, decidí actuar com