La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

cosmètiques d’una damisel·la noble podien haver
variat bastant.
Progressivament, el perfil estimat s’anà retallant
sobre la claror daurada de la finestra: cabell rull
lligat cap enrere, el front ample amb la imperceptible
protuberància de les celles que estiraven una
mica cap amunt el nasset ben mesurat, la boca
tova, el bust de dona ben quallada. Anà apropant-s’hi
a les palpentes, i amb un mirament forjat
en la nostàlgia, apartà un rínxol i recorregué amb
el polze el traç de l’orella fins al peçó; acaricià suaument
els cabells, i en veure que ella s’esborronava,
el coll fins la coveta tèbia de l’ansa. Llavors, li
va fer pessigolles amb els dits, que reprengueren
la baixada deliciosa cap al muscle. El tacte, curull
de plenitud, quasi no li responia, i mamprengué a
gravar, ara amb el capciró, ara amb l’ungla del
dit, una sèrie de cercles concèntrics sobre la pell,
però sense baixar més enllà si no el convidaven.