La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

via dit Amatrice, “Jo seré sempre d’un altre, perquè
en tu l’amor pretén una reparació
impossible”. Cec de passió, no n’estava gelós, i
quan li havia demanat que l’acompanyara aquella
nit, li digué que sí, perquè si era feliç, aquella felicitat
també a ell li pertanyia. L’Amatrice dels seus
somnis era tan diferent de la que corria a casa del
seu amant, que quan per fi el va conéixer, s’alegrà
que fóra un home indigne, com si això li atenuara
el dolor.
–¿I no teníeu por, avi, que el pare us acusara,
en silenciar la vostra aventura, d’haver provocat
els seus mals?
S’havia mostrat disposat a contestar-li qualsevol
pregunta sobre Donna Alessia i Amatrice. Però els
dies passaven i Rodrigo no volia remoure res. Les
xerrades s’anaren reduint; perderen el to de confidència
i prompte sentiren una mútua recança per
la intimitat compartida.