La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

alhora que extremava l’atenció a la lectura de Miquel
Miralles per contrarestar-li el greuge. Quan
acabà el trobador, s’acostà al faristol; els qui escapaven
cap a la tempesta de cendra de la vesprada
s’aturaren en escoltar la veu ronca i faceciosa.
–¡No tan de pressa! –bramà com un reverend
que vol castigar amb ironia les errades dels feligresos.
I seguidament agraí la participació dels
poetes amb un discurs que disfressava amb gràcies
hipèrboles i vituperis. Les codolades contenien
l’avís que el jurat emetria sentència vuit dies després
i que seria insubornable. Senyor dels mètodes
per dominar el públic, a continuació de la censura
va comunicar que la festivitat del naixement de la
Verge s’atorgaria una altra joia, en forma de marsapà,
a qui millor lloara el sant en dotze versos,
donació també de Pere Gisquerol.
Va fer la distreta fins que els assistents s’escamparen
perquè volia veure si Dolcí tornava il·lés de