La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

ho faria un vell amant destre encara a polsar els
ressorts del plaer.
–Pensava que no t’atreviries a tant; m’enganyava,
ja ho veig.
Era la veu amorosa d’una dona que pretenia reprendre
l’oblidada capacitat d’agradar. Llançà la
sonda per veure fins a quin punt ella intuïa la seua
galvana eròtica.
–Altra cosa no, però paraula... Els homes sempre
garlem i garlem... Llàstima que sovint ens quedem
només en això... –matisà, procurant, la vista
en la natura desarborada, no comprometre’s.
Estigué alguns instants a l’expectativa de l’escarni
o la indiferència; ella, tanmateix, li acaricià els
testicles sense malícia, com es faria amb els d’una
criatura de bolquers.
–No ho diràs per aquest pomell que tens entre
cames: cinc colps en una nit no es peguen així
com així.