La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

les condicions de la cavalleresca captivitat d’Ercole,
el duia a ressaltar que coneixia els complexos
codis de l’honor, i fins i tot hi posà cullerada quan
Astorgio narrava la mort del seu pare i la comanda
que l’havia portat a València. S’avergonyia del
seu fill i li dolia no haver-lo sabut preparar per a
l’arribada d’uns personatges que els haurien d’acarar
inevitablement amb el passat.
La metamorfosi de Rodrigo s’explicava, també,
per culpa d’una donzella el nom i la bellesa de la
qual li evocaren vivències emotives.
Amatrice de Calcavechia no havia volgut desaprofitar
l’ocasió d’encapçalar com a dama d’honor
l’ambaixada. Còpia quasi exacta del germà,
tenia el somriure i els ulls tocats d’una picardia
dolguda i burleta, destinada a provocar els homes
i, alhora, a protegir-la de les seues sol·licituds...
Lluïa l’oval perfecte del rostre emmarcat per la cabellera
rossa, de moscatell madur, exclusiu de les
italianes d’ascendència germànica.