La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–¡Un moment! Em cal avisar Fitora perquè podria
estar en perill. Algú el va veure carrejant la
dona raptada i el meu temor és que el reconeguen,
i amb una mà d’hòsties...
–Per mi com si us l’estaquen pel cul.
–Si el collen fort i parla, bé podria complicar-vos
en el segrest... o en el que haja ocorregut a aquella
infeliç.
–¿Què et sembla, Òrguines? ¿Li obrim pas o el
coll d’orella a orella?
–És més de mitjanit. Doneu-li guiatge... No voldria
que per culpa d’un altre pedregara sobre mi.
Si el que diu és de veres, encara en traurem
guany. Na Celleta diu que l’han pregonada –li
contestaren.
–Tot el que has fet des que jo no mane de tu et
duia cap a mi sense remei, Renoc. Agafa el bastó,
i compte amb el que fas. Si Tres Pius et pregunta
res, t’he concedit permís perquè m’ha donat la
gana.