La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Encara ho rumiava quan Coràlia els convidà al
seu casal. No eren hores de visita i es delia per
dir que sí. Deianira tornà a omplir-lo de dubtes.
–Al pare, estant ell absent, no li plauria assabentar-se
que algú que galanteja la filla ha furonejat a
casa sense el seu permís; per tant, convindria no
alimentar les males llengües. ¿I si els entràrem disfressats
de dones? Així de passada evitaríem que
el jove Beaumont haguera de donar explicacions
de la sang que li taca la roba si ens sorprén la
ronda.
No podia recular. Deianira, malèvola, insistia a
tornar als banys d’en Sanou, on havien conegut
Blanquina, per al canvi de vestit; aquesta, per fortuna,
digué que les capes amb caputxa bastarien
a emmascarar-los.
Mentre feien camí, Deianira contà l’encontre que
havia tingut lloc a la sala temperada dels banys,
abans de fer –fresques, perfumades i ben
vestides– l’acostumat passeig per la plaça de la