La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

que corria un manuscrit dipositat durant anys i
panys a casa de Galba. I també –si no, no s’entén
el seu paper en aquesta història– que el nassí Fahim,
patriarca dels jueus del cap i casal, volia la
novel·la per a usar-la com a moneda de canvi.
–No veig on vols anar a parar.
–Lliurant el llibre a la Inquisició, el nassí esperava
aconseguir una protecció general per als seus.
–¿Sí? ¿Què conté que la fa perillosa?
–Segons el pare, s’hi retrataven, de vegades de
forma poc falaguera, persones que no agradaven
a l’autor. Molts d’ells tenien la paella pel mànec i
encara viuen. Això sense comptar que el retrat del
cavaller que conté –exposat a passions i debilitats
ben humanes, com ara l’amor i la carn, que quasi
mai hi apareixen condemnades– no encaixa amb
l’ideal cavalleresc que alguns voldrien perpetuar.
–¿Què hi havia entre el teu pare i Cecília, si no
és indiscreció?
Blanquina, reticent, dubtava.