La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

el tedèum de la victòria. L’espectre de Luis de Beaumont
li donà la benvinguda.
A penes havia tastat la calma –va continuar–
quan a principi del mes de juny de 1443, mesos
després de la conquesta de Nàpols, la visita del
fill d’Ercole de Calcavechia el forçà a tornar precipitadament
a València.
–¡Obriu! És l’amo dels Fanalets –havia anunciat
el cap de guaita del portal de Sant Vicent en reconéixer-lo.
Quatre torxes, que cremaven a bon pas una part
del patrimoni, il·luminaven la façana. El seu fill havia
acollit els forasters procurant enlluernar-los
amb un luxe a l’alçada del benestar a què –seduït
per les cròniques que parlaven de les riqueses llegendàries
d’Itàlia– els suposava acostumats. Entre
altres coses, havien plantat un ciri encés en cada
esglaó de l’escala, i el contrast amb l’obscuritat
encomanava l’efecte que aquesta resplendia en
l’aire; de la sala de dalt provenia una música que