La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Tenim un deler comú. Vós, per negoci, per afecció,
per no sé quins deutes personals contrets amb
l’autor, necessiteu –¡ara, després d’haver-lo tingut
més de vint anys en les vostres mans!– el Tirant. Jo
també. Busque la reparació d’un anhel que Jacob
de Valldaura va mantenir fins l’hora de la seua
mort: impedir que la desvirtuen o la destruïsquen.
–Aleshores, jutgeu que el vostre pare va morir
per... –deduí Corella.
–No puc acusar a ningú. Allò ben cert és que es
clavà en un bon embolic. La desaparició del llibre
afecta gent diversa: alguns lamenten la pèrdua de
la penyora que els garantiria –si la lliuraren– la reconciliació
amb el Sant Ofici, d’altres la donen
per bona si això n’evita l’edició a la casa d’algun
dels venerables llibrers alemanys –Rix de Cura,
per exemple–
o conversos, com Pere Trinxer, d’un text amb referències
enverinades a persones encara vives, farcit
de passatges poc edificants i sobreentesos poc