La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Tal vegada recaptant d’ací i d’allà diners de
migrats censals i el delme de llogarets quasi erms,
enredant algun pobre incaut, demanant a alguns
per tapar els ulls a uns altres, deixant a deure a
tots i sense acabar d’acontentar a ningú. S’hi ha
d’afegir, també, el guiatge i la paga que li concedí
el monarca.
–¿Què dius, ara?
–Segons Mimer, Joanot complia un encàrrec reial
del Magnànim.
–Costa de creure que anara divulgant una comanda
secreta. ¿Com es conegueren?
–Fou després que naus catalanes protegiren el
nou Basileu, Constantí Dragases, en el trajecte que
el duia a la metròpoli on havia de vestir la roba
porpra. Bufaven vents poc generosos i es veia venir
el setge final. Mimer solia descriure de manera
molt emotiva aquells dies d’agonia i dol. Ja ancià,
vagava pels carrers entre gent de les més diverses
zones de l’Imperi disposada a qualsevol cosa per