La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

No hi havia dubte: l’escomesa del pare Argelaga
i l’aparició de Vicent Bordera guardaven una
esfereïdora correspondència amb els
successos de Corpus. Ara no desitjava a rebre
una altra fuetada, per bé que s’abillara de saviesa
o profecia. –¿Quina herència? La dels cabals de
la misèria o de les tares mentals –va sentenciar
amb amargor. Bordera no semblà acusar-ho; continuava
contemplant la ciutat com un senyor els
seus dominis, i li parlà sense animositat. –Jo vaig
fracassar fa relativament poc i per això puc ensenyar;
tu has fracassat des d’abans de nàixer, però
t’és possible aprendre encara. El cos de Bordera
s’interposava entre ell i el capvespre, que
resplendia com una brasilada de llenya antiga.
–Com que veig que no em preguntes, t’ho contaré
jo.
Obsessionat amb la idea de baixar, ni sabia de
què parlava.
–¿Contar què?