La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Perdoneu Fitora, el guiava una bona intenció.
Altres vegades hem
estat nosaltres els qui li hem alegrat la vida, i ell
hi volia correspondre portant-los carn nova. No us
preocupeu per ella. Li embenàrem els ulls; no crec
que ens reconega, i si conta alguna cosa pensaran
que desvaria.
No va poder reprimir somriure davant aquella
imprudència. Era sorprenent l’enrevessada manera
com el passat es disposava a robar-li el que amb
el seu sacrifici i enginy havia assolit. Quanta raó,
per desgràcia, tenia Montessor.
–Inútils... L’heu deixada escapar.
Fou Bustamar qui confessà.
–Ens ha fugit aquesta matinada. No sabem
com... Cal un home bragat per a menejar la trapa
de l’entrada, però ella sola ho ha aconseguit. Ha
pres el camí cap a la Plaça del Mercat, i des d’un
cantó l’he vista que entrava per una portella entre­