La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

instant, durant el qual li revingueren imatges que
hauria volgut soterrades, el rector el mirà convençut
d’haver trobat la causa immediata de les plagues
que afligien la Seu valentina.
–¡Frisanya! –botzinà el pare Argelaga cap als altres
homes–.
Encara haurem de prendre al peu de la lletra els
teus nefastos auguris. ¿El Maligne es confabula en
contra nostra i ens tramet el seu missatger?
¡Doncs, donem-li albíxeres!
El sagristanot prim i barbat, vestit amb robes de
serafí, es precipità cap a ell exorcitzant-lo amb els
seus braços sarmentosos. Encara sota els efectes
de la diatriba del pare Punxera, com Bordera l’havia
anomenat, un saig que pudia a socarrim l’aferrà,
els trets desencaixats, amb la boja determinació
dels fanàtics.
–Ho deia a tothom i ningú no em creia, que diverses
mostres i prodigis certificaven l’estada entre
nosaltres de l’Anticrist –proferí deixant anar una