La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

de les mans d’un justicier a les d’un alienat que es
preparava a segrestar-lo.
Bordera li va llegir el pensament.
–No sóc res del que penses, però entenc el teu
desconcert: A la teua edat no és fàcil distingir un
boig d’un il·luminat.
La fatigosa cadena d’absurds que darrerament
s’abatia sobre ell l’impulsava a fer gala d’un humor
insensat.
–Aneu amb compte amb la boqueta no siga que
us conviden a un auto de fe a la Rambla.
Esperava que el llançara d’una puntada de peu
escala avall fins que s’arrebossara amb la merda
del pati. Molt al contrari, aquell home, posseït per
una mena de providencialisme de curta volada, li
participà el missatge que havia rebut de les altures.
–Pensa el que vulgues... La Mort no sol tornar els
qui s’enduu, i si amb la meua família i amb mi va
fer una excepció, no fou per caprici. Els ressusci­