La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Seu i els voltants. Els dimecres, un dels dos dies de
la setmana reservats a les dones, els banys estaven
tan concorreguts, que les banyadores no donaven
l’abast, i les dames solien prestar-se-les a
canvi d’unes quantes llesques de pa amb codonyat,
arnadí, confitura i una ampolla de vi de malvasia
que més tard compartien. Les bessones s’havien
ficat prompte a la sala calda perquè els agradaven
els massatges previs al bany fred, que elles
prenien a les pasteres de la seua cambra. Deianira
aprofità l’eixida de la banyadora i el son de
Coràlia per beure’s el vi que trobà a les estances
buides, també el de Blanquina, que havia anat a
cercar una banyadora. En tornar-hi, escoltà sorolls
i va retirar la cortina: d’esquena a l’entrada, una
jove nua i èbria acabava d’ensopegar contra el llit
en el qual dormia de sobines una altra donzella
que era el seu fidel retrat, i més tard s’inclinava sobre
la boca de la pastera amb una botelleta en la
mà. Blanquina l’aferrà pels garrons i amb un sobtat
moviment l’havia posada a remulla.