La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Torna volant, Alguemeta, que ja ha fet prou
l’haca i alarmarà més la comunitat.
En apropar-se la jove, envejà Lluís. La sospita
que Alguemeta havia acceptat sense traves el canvi
d’amant l’omplia de desfici; a ell li hauria d’haver
correspost la peça més preuada.
–¿Què ambicioneu, vós i la vostra pupil·la borda,
que ens teniu com pardal en parany?
–Les promeses d’amor d’home que folga no solen
ser eternes, però no comptava que us en desdiguéreu
tan prompte.
–No estic en la millor postura per a renovar segons
quins vots.
–És clar. No sóc jove ni aparentment pura, i
seria un llast fora del convent... I jo que pensava,
tu m’ho digueres, que entre nosaltres era diferent –
sanglotà.
Va ficar la mà sota el coixí, tragué un objecte i
li’l llançà a la cara.