La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

sal, on amb les atencions de Sèlima es va recuperar
progressivament de la viduïtat i la mort dels
fills. Les crisis, tanmateix, duraren catorze anys.
Fins que un dia no pogué plorar ni cridar més. La
ment, privada de la tortura quotidiana, se li emboirava
en fortes migranyes que almenys es podien
combatre amb tisanes, cures de son i les mans de
Sèlima, que li refrescava contínuament els polsos
grisos. Una situació tan irregular no contribuí gens
a atenuar la condemna que pesava sobre els Beaumont.
–Entre la mare i jo s’ha interposat sempre l’ombra
d’aquelles criatures. Jo no volia substituir a
ningú.
–Ja ho sé. Però la forma d’incorporar-te a la nostra
família no ajudà precisament que ella et rebera
amb els braços oberts.
Aquella va ser l’última prova per a Olfo de Beaumont.
Estava sol, ho estaria fins a la fi dels seus
dies. Ausiàs Martorell havia aconseguit unir-lo a la