La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

en exclusiva a l’únic que em restava de l’estada
allà, el meu hereu, em forçaren a triar.
Sempre s’havia preguntat en quin ventre havien
engendrat el seu pare, Rodrigo de Beaumont, ja
que l’avi ni s’havia casat mai ni se li coneixia –almenys
fins on havia pogut investigar– cap relació
amb dona de la seua condició (i una altra cosa
era inconcebible). Qui sap si l’estirp dels Beaumont,
lluny de l’índole immutable que presentava
des dels temps del navarrés, es mantenia també
gràcies a certs empelts de dubtosa procedència.
–¿Vàreu amagar al pare el seu naixement o se’n
va assabentar per si mateix? –preguntà amb el
desig de trobar-hi la resposta, ni que fóra indirecta,
als seus dubtes.
L’avi callà, i ell maleí la propensió dels Beaumont
a creure que es podien conjurar els efectes
del destí ocultant la veritat.
–No podia dir-li res. Hauria d’haver sabut enraonar
amb ell com ho estic fent amb tu. I qui sap si