La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

ment s’assentava sobre la volta que cobria l’antic
vall de la muralla àrab, i aviat va veure la paret llisa,
sens dubte la part darrera d’una casa la façana
principal de la qual devia donar a la plaça del
Mercat, perquè s’escoltaven a prop els guardes de
la Llotja. Aparentment, no hi havia punts febles.
Llavors, va seure per tal d’aclarir idees i dessuar-se
abans d’emprendre el retorn.
La tensió del viatge pel feu de Montessor li havia
emboirat el cap i quasi sense adonar-se’n es va
adormir. Fou una becadeta breu, com les que
acostumava a fer vora el foc a l’hivern. Ara jeia
en terra, en posició fetal. Ja no era al carrer, sinó
en el que semblava una cambra estreta. A l’altra
banda de la pedra es podia percebre el corrent
d’aigua densa que arrossegava la brutícia acumulada
al caixer del Vall Vell.
Es va alçar perxant amb l’atiador. Notà la pell
flonja i apegalosa. Les cames, debilitades per un
cansament de segles, no el mantenien. Va mirar