La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

lós inaccessible? Oblidava que sempre has mirat
tot a través del sedàs de la literatura.
–Els llibres em fan sentir per qui sóc i per qui seré.
Això no em limita, al contrari, Dolcí... Si aconseguim
recuperar-lo, la meua lluita i també la mort
del pare tindran sentit.
No havia assistit al soterrar. Era a Morella, darrere
de Tona i el marit, un llaurador ric i recelós
que havia tret la dona de València quan els veïns
l’avisaren que un mascarat solia seguir-la fins a
casa. Era recordar-la i esborronar-se. No l’estimava,
almenys no amb l’amor de cançons i poemes,
però des de feia dos mesos no passava minut que
no enyorara el seu cos, les formes plenes i perfectes
de dona en la flor de l’edat, la pell càlida, la
caiguda perfecta de l’esquena quan la recorria
amb la punta dels dits. Havia calgut molta paciència,
vigilar fins que el marit hagué de viatjar a Terol,
i llavors –la seua rialla franca, sexual, excitada
per la sorpresa que algú s’haguera comportat