La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

nassí jugaria la basa de la custòdia de la filla per
obtenir el llibre, el va robar de casa de Martí Joan
de Galba. Es devia disposar a presentar-lo a Fahim
quan es trobà el soterrar de la criatura...
–I els malànima que la deixaren en l’estat que va
veure el teu germà al convent de les Magdalenes.
–¿Saps què digué Fahim a Dolcí quan, guiat per
Lluís, el va visitar per inquirir el parador de Cecília?
“Els Valldaura no podreu negar altra volta la
penyora de l’alliberament”.
– “Altra volta... ”. ¿De quin alliberament
parlava?
–Venien mal dades, i el nassí va fer allò que s’acostumava
en aquestos casos: intentar guanyar-se
el rei amb donacions pecuniàries perquè emparara
els jueus. Però no tingué en compte el caràcter
intransigent del monarca en matèria de religió, ni
tampoc l’escull insalvable del Sant Ofici, la benevolència
del qual Fahim devia confiar que compraria
amb el llibre.