La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–A espai: la mel de la xiqueta és feta de ruda o
flor de baladre.
Lluís aparegué amb el rostre transformat per l’emoció.
–Gassull ha treballat de valent. ¡Diuen que Corella
ve! –els revelà.
Ella va burxar en l’eufòria del poeta.
–Ja ho sabia... Ara bé, la presència del Mestre
és una espasa amb doble tall: col·locarà aquest
concurs al redós de la Fama, però també deixarà
amb el cul a l’aire les vostres misèries.
–¿Ho sabies? –saltà Lluís, retraient-li una espècie
d’alta traïció.
–Entrava dins dels possibles. En veure-vos fent el
bleda amb les bessones, no hi vaig dubtar.
Els grups s’obriren al pas de la comitiva formada
per Corella, el seu fill i les senyoretes de Castellví.