La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–No busque que ningú em rescate i, menys encara,
absolucions de falsos profetes.
–Ara potser no, però tu tens, com jo, un estigma.
Malgrat que l’oracle de Bordera coincidia amb
la impressió torbadora que el neguitejava des de
feia quinze dies, venint d’aquell ridícul personatge
se li feia costera amunt acceptar-ho.
–¿Vós? No en veig cap.
–Haver escapat de les garres de la mort em conferí
el que vosaltres anomenaríeu “dons profètics”.
–¿Que vós com en dieu?
–Per a qui, com jo, ha estat mort, el futur no és
futur, sinó record.
–És estrany que Déu haja concedit un favor a algú
que no va nàixer en la seua religió.
Bordera se’l mirà com un pare a qui el fet de
comprendre les faltes del fill no restara ni un bri de
severitat.