La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Seu d’una vegada.
A poc a poc, l’ampla nau anava s’omplia de
grups heterogenis que es desplaçaven cap al lloc
espolsant-se els vestits i saludant els presents amb
tímides tossetes. Allargaven les converses, i sols en
aproximar-se a les fileres, el posat circumspecte
dels poetes i les entrades i eixides de Gassull, que
mirava de polir els últims detalls, els feien callar.
Els jutges, després d’agenollar-se davant del sagrari
i reverenciar l’estàtua del sant, ocuparen els
seients veïns.
–Un teòleg, un notari amb ascendent reial, un
trobador aclamat, preveres que ambicionen algun
benefici de què viure i estudiants recomanats... El
meu amic Lluís haurà de filar molt prim si vol emportarse
la talla d’or.
–Confia en Gassull. Per cert, no veig l’home la
presència del qual bastaria perquè aquest certamen
fóra recordat per la posteritat.