La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

la seua muller, i quan miraren cap a ella la van
veure conversant amb el Magnànim.
–Dic jo que les galanteries, en presència de vós i
del marit, degueren cessar...
–Sols canvià de tàctica: en lloc de continuar el
gentil festeig de la dama, el rei decidí rebaixar
qui tenia al costat, i va fer broma sobre com s’establien
amistats al marge de la seua notícia, una
manera d’insinuar que coneixia la meua imprudència
del matí i la desaprovava. La censura també
afectava Ercole.
–¿Ja us tenia per rival?
–Supose que no. Jo a penes acabava de conéixer
Donna Alessia. El rei tractava de situar-se per
damunt de qualsevol home que es poguera aproximar
a la dona que li havia guanyat el sentiment;
fins i tot del seu espòs.
–No vull ni pensar el que degué passar temps a
venir, quan coincidiren el vostre interés i el del so­