La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

ebutjar. Alguna sensació semblant havia experimentat
a Beniveni, però les mores, per molt joves
que foren –i ja s’ocupava ell de triar les més tendres
poncelles–, consideraven el fet de dormir
amb ell un deure més de servitud.
No ho va tastar fins que li parlaren d’un hostaler
que reservava per als iniciats les menges més exquisides.
Lligada a les posts del llit, hi havia una
adolescent vençuda pel sopor d’alguna beguda
narcotitzant. L’acaricià tremolós com un novici.
Però quan es disposava a iniciar les noces, s’adonà
que era una jove del seu veïnat a qui obligaven
a prostituir-se, que li implorà ajuda a crits. Dos
pillards el tragueren d’allà i li van repassar contumaçment
l’esquena per si de cas se li ocorria de
fer el bocamoll.
No calgué. S’havia desmaiat convençut que el
soterrarien viu en alguna fossa anònima. Va reviure
a ratlla d’alba, prop de les casetes dels gossos.
Un llebrer malcarat l’estirava d’una calça per intro­