La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

vegada pretenia deixar concertat el matrimoni de
la filla, es va fer acompanyar per Rodrigo.
Com ell, Ausiàs a penes havia obtingut res de la
campanya. Durant el saqueig de Nàpols havia hagut
d’enfrontar-se als seus soldats, que assaltaven
les dones refugiades a les esglésies, i més tard, en
l’atac contra Marsella, havia estat atent només a
protegir les robades despulles de sant Lluís de Tolosa,
que ell mateix custodià fins a la Seu de València.
La memòria conservava encara proves del
comportament lleial d’Ausiàs: membre de l’escorta
que retornà Ercole a la seua terra després de la
captivitat, tot i haver comprés prompte la naturalesa
dels sentiments que li inspirava Donna Alessia,
mai no li va fer cap retret. Una volta a València,
no havien mantingut un contacte continuat,
però Ausiàs sempre acudia quan el senyor de Beaumont
havia patit algun fracàs fent veure que la
seua presència semblara casual i que no es poguera
confondre amb la compassió. Amb la matei­