La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Perquè la joia de l’amant no té sentit si l’estimat
no la comparteix.
En un segon li passaren pel cap les paraules de
Blanquina a la plaça de la Seu.
–No hi estic d’acord. L’amor és l’amor, tant si
ens corresponen com si ens ignoren, perquè la
proximitat de qui ens estima no deixa de ser també
una il·lusió. I parle per experiència.
Coràlia de Castellví, potser sense ganes d’entrar
en una discussió mundana, no el va contradir.
–Amb tal certesa visc. Per això quan em digueren
que algú vindria, vaig decidir que el llibre havia
de perdurar; ja que no en mi, en els altres. Jo
no el vull. No puc llegir aqueixes pàgines delicades.
Va repassar fil per randa allò que havien maquinat
per aconseguir el manuscrit que Cecília duia
amb ella; les paraules de la dona indicaven que
l’havien mantingut a estalvi fins que, convençuda
per Francí o per alguna de les nebodes, es va