La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

xa figura entrevista en el moment d’entrar en sagrat.
¿Què o a qui esperava, que havia aguantat
allà la tempesta? Justament en aquell moment oí
els crits de socors. Pegà portada darrere seu perquè
l’intrús, si ho era, captara l’advertència, s’aproximà
a un cercle d’ombres que es bellugaven a
l’altre extrem de la plaça, i a punt d’identificar-se
com Roderic de Beaumont, donzell i fill del cavaller
Rodrigo de Beaumont, havia advertit a temps
que es tractava de pillards que saquejaven un pobre
home. N’eren sis o més, massa per a un jove
sol, i si reparaven en ell potser li robarien les armes.
S’adreçà cap al palau dels Castellví a oferirse
per si Coràlia i els seus corrien perill, però la
pluja recomençà, acompanyada de pedra, i hagué
de córrer a casa. Allà tothom dormia, i content
de no haver de donar explicacions, entrà a
l’estudi i col·locà l’arnés sobre la post abans de retirar-se
a la seua cambra. Va estar despert fins a
la matinada, quan havia caigut en un sopor profund
del qual tragueren un difús sentiment de cul­