La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

més i tot que la vaga promesa que el llogarien al
servei dels Beaumont.
–Escolta una coseta, Fitora.
Devia creure que anava a parlar-li en confiança,
li ho va veure en la forma de llepar-se els llavis.
–No res, que m’agradaria –i no t’ho prengues
malament– collir la flor a mi solet. No està feta la
mel per al morro del porc.
El seu camarada no es va ofendre. Més encara,
hauria dit que ho tenia previst. El que no s’esperava,
ni de bon tros, fou el contraatac.
–Sense mi no podràs entrar on vols.
Ja anava a agafar-lo per la sotana color d’ala
de mosca quan recordà que Fitora mai no tirava
una pedra perquè sí.
–No em cal un idiota com tu per a rebentar una
porta i emportar-me per davant qui gose aturarme.
Amb aquest ferro hi ha prou.