La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Qui va posar en perill les autoritats del Regne i
la jerarquia eclesiàstica, hauria de saber castigar
els qui malparlen de nosaltres.
–No em dieu res si no voleu... Sols necessite que
intercediu, davant de qui jutgeu convenient, en un
assumpte que afecta gent que estime, a mi i indirectament
a vós.
–Tu diràs...
–Deveu recordar Blanquina de Valldaura, si més
no perquè la trobàreu –ella m’ho contà– en un
dels parlaments celebrats a la casa de Francí de
Castellví. Seria molt llarg d’explicar com l’he coneguda,
i a més no es tracta d’ella exactament: la nit
de la vespra de Tots Sants el seu germà va desaparéixer...
És possible que el Sant Ofici hi haja
intervingut.
–La Inquisició... Ni hi tinc tractes ni m’agradaria
tenir-ne.
–Anava a veure’s, diuen, amb una de les filles
de Francí de Castellví.