La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

ent que no casa amb les pors que transmeten la religió
i la ignorància dels vius. Ni vaig notar el
colp. Més tard, una presència invisible em tornà
l’alé... Per res del món volia tornar a viure. Però
m’arrabassaren aquella plenitud amb gust d’eternitat
i no em quedà més remei que traure’m de dins
la son i caminar a la vista de tots. Des de llavors
porte a dins una ànima distinta, capaç de veure
dies que encara no han nascut. El Nen del Miracle,
em batejaren.
–Bé, ¿i què voleu mostrar-me amb això?
–No res –contestà un Bordera qui sap si penedit
de les tètriques paraules que li havia adreçat.
–Doncs no em feu perdre la paciència.
–Tu també lluitaràs per tornar amb un do del
País de la Mort... Prompte, molt prompte. En realitat
ja vas de camí...
–¿Què dieu? No he vingut a rebre avisos de cap
fals profeta.