La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

les germanes: Coràlia a penes respongué, Deianira
va esbossar un desdeny en forma de somriure.
–Són elles ¿no? El parell de colometes de què
em parlares –s’esverà Dolcí.
–Vés amb compte: aquesta també persegueix el
llibre.
–¿És que tots els habitants de València us heu
posat d’acord a barallar-vos per culpa d’aquell
maleït sarpat de fullaraca?
Al grup dels poetes veterans es desenvolupà la
comèdia pactada de la preeminència fins que Ferrando
Díeç, fingint-se obligat a acceptar la decisió
dels seus iguals, dedicà un gest de respecte al públic,
al jurat i al sant –en aquell ordre– i es va situar
davant del faristol.
–¿Quina randa llavorada ens brodarà l’honorable
Díeç? Possiblement és l’únic que pretén guanyar
el cel a colps de poesia.