La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Tothom esperava que el cavaller i poeta començaria
la presentació de l’acte per donar pas a la
lectura dels poemes, però Gassull regracià una
volta més el sant, va ordenar-se fulls i inicià la lectura
de la protocol·lària proposició. En versos escandits
per transmetre la impressió d’un discurs natural
i juganer, glossà el cant poètic que sol·licita
la misericòrdia de Déu per a les faltes de l’home;
i, com la del Pare, també la de Verge, la dels
sants, especialment la d’un d’ells –Sant Cristòfol–
que tan bé havia servit l’Altíssim. A continuació,
va fer la lloa de Pere Gisquerol. Finalment, va provocar
el riure dels assistents en presentar els concursants
com a cavallers divisats amb les joies, dits
i rimes que ornaven les seues obres.
En una pausa del discurs de Gassull, girà el cap
i va veure les Castellví. Deianira i Coràlia, resplendents,
formaven una esfinx doblement atractiva.
Una vegada el poeta acabà de meravellar el públic
amb el joc irònic del llibell que alguns ja havien
llegit als murs de València, hagué de saludar