La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

prestar a participar en l’estratagema que havia de
traure del convent aquells fulls.
Desitjava assabentar-se d’alguns detalls que permetrien
reconstruir els tombs seguits pel cofret a
Blanquina; se la figurava tan pendent del que li
contara que allò el faria oblidar que no podia estimar-lo.
–¿Que no us varen ensenyar mai el que portava
la pobra dona acollida al convent?
–No. És tota un altra causa... –va voler rectificar
la religiosa.
–En un monestir regit per una abadessa lletraferida,
sota la protecció de la qual plomes insignes
han posat diverses obres –sense comptar que hi
professen, segons diuen, parentes dels escriptors
més famosos de València– això no és molt creïble.
–La meua notícia del món extramurs és molt prima.
A banda, no és usual que qui s’acull al convent
tinga contacte amb germanes que no les atenen,
més si aquelles aplegaven per vies secretes.