La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

¿Què esperes d’un mocós que no alça dos pams
de terra i amb la tòtina plena de foteses cavalleresques?
Per si t’interessa, una mica més i m’estossina.
Sentir-se descrit en aquells termes no l’afalagava,
i mentalment ho afegí en el compte que hauria de
saldar amb el desconegut.
–És una història molt llarga de contar.
Ella continuà en un to lleugerament sorneguer,
com si, tot i saber-li greu, en el fons li feren gràcia
els avatars que el germà havia hagut d’afrontar
per culpa seua. A pesar del que li havia sentit dir,
un irreprimible corrent de simpatia l’aproximà al
seu enemic.
–Veig que mai no acabaràs d’entendre la litúrgia
cavalleresca. El futur cavaller ocupa bona part
de la vetla d’armes en oració fins que, a l’alba, un
bany purificador el deixa preparat per a la cerimònia
de l’adobament.