La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

que li flaquejava, no li havien permés interrogar-la
sobre la seua amiga Cecília. El soroll d’un cos
desgovernat que entropessava amb les andròmines
al barracot dels criats li va cridar l’atenció.
–Sil·la serà el vostre nom mentre estigueu dins
del casal. No cal que us diga que d’allò que escolteu,
l’ofici del mut –recomanà Marlí.
–Us busquen –l’avisà ella en advertir que Arcissa
s’apropava.
–Ve per vós. Des que us va conéixer l’altre dia li
vaga pel cap un record imprecís. Vol dir-vos una
cosa i no sap què.
Sil·la... En coneixia de cor la història. La malaurada
filla de Niso havia servit a Minos el cabell
d’or que feia invencible el seu pare, cosa que va
precipitar la desgràcia d’aquest en lloc d’evitar els
desastres de la guerra. Era una tria a mala idea,
però, si més no, es veia que confiaven a rebre una
dona intel·ligent.