La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

En un altre temps no s’hi hauria interessat; ara,
l’exemple de Blanquina l’empenyia a preguntar.
–¿Quin llibre sol·licitava el Príncep?
–Un petit volum, que molts jutjaven apòcrif, del
mestre Arnau de Vilanova, un metge antic amb
fama d’alquimista que va viure mitja vida sota el
pes d’una negligència que dugué el rei Pere el
Gran a la tomba, ja que no va donar importància
als símptomes que la reial persona mostrava, i
quan actuà, fou massa tard. El llibre, escrit amb la
voluntat de compensar aquella falta, proposava
que la ciència mèdica havia d’ajudar-se de la màgia.
–¿L’essència del nards de Betània, per exemple?
–Segons la llegenda, amb ella havien rentat els
peus de Jesús... L’obreta anònima, escrita en la
nostra llengua i atribuïda a mestre Arnau, va patir
diverses peripècies fins que anà a parar a la secció
mèdica de la Biblioteca dels basileus, a Cons­